Arran de terra hi ha un cercle, un límit discret entre el públic i les dues persones que s’hi troben a l’interior.
Un escenari senzill que pren vida a través de la intensitat de les presències, l’impuls dels cossos i l’escolta de l’altre. Veure amb les orelles, amb l’instint, amb els cinc sentits. El gest transporta i s’alimenta d’una tècnica depurada, on els equilibris, els malabars, el màstil xinès i la dansa dialoguen en una totalitat poètica.